Andreas Hofer: n eroe tirolesc
Andreas Hofer é sté n patriot tirolesc, locandist y comandant di insorc tirolesc cuntra Napoleun y la Bavaria, deventé insciö le simbol dla liberté y dl orghe dl stat dl Tirol y dl’obediënza ala Ciasa Imperiala di Asburgi d’Austria. Nasciü ai 22 de novëmber dl 1767 a San Leonardo tla Val Passiria, tl meso de familia Sandhof, mësson alzé fora che Andreas Hofer, che á le surinom General Barbòne, ê chersciü sö te na familia catolica dassënn; baldi, al é romagnü orfan de uma y pere te na eté jona, porchël ál arpé le maser y la ütia Sandhof tres la lege tiroleja dl maser stlüt. Dlungia le manajamënt dla ütia de familia, él ince conesciü por ester sté n marciadú de ciavai y vin, y á ciafé reputaziun y respet te döta la regiun tiroleja. I savun ch’al s’á maridé cun Anna Ladurner, cun chëra ch’al á albü set mituns.
Danter le 1780 y le 1788 laurâ Hofer tl Trentin sciöche praticant tles ostaries y tles tenüdes de Cles y Ballino, dui punc strategics fora por les vies comerziales danter le Garda y les Giudizies. Te chëstes esperiënzes ál imparé le talian baié y le mistier dl ost-paur, ciafan conescënzes che l’ess fat deventé n mediadú danter les popolaziuns tirolejes de lingaz todësch y talian. Süa permanënza tl Trentin á porté pro al svilup de na cosciënza interetnica y plurilinguistica, antizipan valurs de autonomia y integraziun danter i grups dl raiun.
Le lian de Andreas Hofer cun le Trentin n’é nia ma sté formatif, mo ince operatif y simbolich. Cun süa esperiënza tl raiun, cun la conescënza dl lingaz y di costüms dl post, ál podü coordiné bun les comunités tratan i momënc critics dl 1809, consolidan na memoria storica partida che vëgn aldedaincö valorisada tres museums, targhes y trus culturai. Le patrimone de Hofer tol ite le model de federalism, integraziun culturala y resistënza locala, formé cun raisc concretes tles comunités trentines.
Do la devënta dl’Austria tla vera dla Terza coaliziun dl 1805, é Tirol – tl todësch Welschtirol – gnü injunté ala Baviera, che ê inlaota aliada dla Francia napoleonica. I bavaresc á porté ite reformes iloministiches: limitaziuns al podëi dla dlijia, la leva obligatora y ai á incunté la resistënza dla popolaziun dl Tirol liada radicalmënter al cult ala Santa Vergine Maria y al Cör de Gejú deslarié fora dai Iesuic. Cun le mëteman dla vera dla cuinta coaliziun Dl 1809 á Andreas Hofer condüt i insorënc tirolesc te na resistënza armada cuntra les trupes franzejes y chëres bavares: al â arjunt tl pröm de de gran devëntes tles batalies sön Munt Isel ai 13 d’aurí, ai 29 de ma y ai 13 d’agost 1809. Te chësc tëmp él gnü reconesciü sciöche regnan de Tirol y al á metü sö n’aministraziun locala a öna cun i asburghi dl’Austria. Do la pesc da Schönbrunn, d’otober dl 1809, á l’Austria lascé jö Tirol, lascian insciö Hofer zënza degun sostëgn da pert dl govern zentral austriach. Do na ultima insurreziun falada y la devënta dedô al 1. de novëmber a Bergisel, é Andreas gnü tut dlungia süa ciasa tla Pfandleralm, che é gnüda tradida da n compagn de paisc ai 28 de jená 1810. Al é gnü condüt dai franzesc a Mantova, olache al á patí n prozes cört y é spo gnü stlopeté ai 20 de forá dl 1810; sües spogores mortai resta dal 1823 incá tla Hofkirche da Innsbruck, dlungia l’entrada te na fossa monumentala, alté dla independënza tiroleja, a püc metri dal Cenotafe dl imparadú Massimiliano I.
Andreas Hofer é deventé n simbol dla resistënza tiroleja, ti mostran ala jënt dl Tirol la dërta identité y tradiziun popolara. Süa figöra vëgn zelebrada cun n gröm de monumënc, museums y revocaziuns (les assoziaziuns desvalies dla Schützenkompanie nen perpetueia aldedaincö süa memoria, plü co vigni ater adöm a valgügn storics), sciöche le Museum Andreas Hofer a San Leonardo te Passiria y le Raiun Cultural a Mantova, dediché a so mit y süa memoria. Ciamó aldedaincö él vigni 20 de forá che Tirol recorda süa mort, y süa imaja rapresentëia coraje, fedelté ala familia, ala patria y ala religiun catolica. Al é conesciü por avëi combatü i usurpanc dla tera dl Tirol, defenon cun gran fadia les tradiziuns dl post y la fedelté ai asburgi, plü co ideai de liberté moderna. Andreas Hofer romagn aldedaincö n simbol dl Tirol, ambasciadú dla tradiziun, dla comunité y dla resistënza cuntra l’ocupaziun da foradecá.